diumenge, 26 de desembre de 2010

Punta del Fangar


Sempre hi ha algú anònim darrera els missatges i els textos encriptats. Algú darrera de les imatges que es projecten al fons de les nostres retines. Algú que malgrat no es vegi mai sempre hi és. I fins-i-tot posa el seu nom el servei de poetes i caçadors de metàfores.

(...I'm the invisible man, incredible how you can see right through me...)

diumenge, 19 de desembre de 2010

Under the bridge


Hi ha qui acaba abocant tot el seu amor sobre les fredes aigües de l'East river. D'altres poden tenyir la seva despereació en columnes de ferro forjat i, tanmateix, deixar-hi la vida. Però per més que busquis perdre'l de vista, sempre ocupa el centre de totes les mirades.

(...UNDER THE BRIDGE DOWNTOWN, FORGOT ABOUT MY LOVE, UNDER THE BRIDGE DOWNTOWN, I GAVE MY LIFE AWAY...)

diumenge, 12 de desembre de 2010

Bitllet d'anada


Quan l'Adam va donar l'esquena al planeta blau i va aterrar al planeta vermell no imaginava pas trobar-s'hi un local tan estrambòtic com aquell. Quan va creuar la porta la primera cosa que li va cridar l'atenció va ser aquella intensa olor de gas.

diumenge, 5 de desembre de 2010

Alphabet City


Declarar-se mai havia estat per a ell com bufar i fer ampolles. Però feia temps que sentia la necessitat d'explicar-li que era molt més que un polvo de cap de setmana.

diumenge, 28 de novembre de 2010

Peter Detmold Park


Ara que ja he agafat carrerilla serà més fàcil posar al segell a l'apartat del triple salt (mortal). Sempre havia intuït les meves dots d'equilibrista fent piruetes damunt sofàs sense cap tipus de complexe.

"...a jewel of a park, hidden on Manhattan's East Side..."

diumenge, 21 de novembre de 2010

Williamsburg white dots


Aquesta ciutat em fa la traveta per segona vegada. Em sento com aquell qui busca corbates estampades en una fruiteria de barri de sostres baixos. Miro aquell mirall esquerdat i veig el reflex d'un progrés que dóna l'esquena al riu i a les il·lusions. Donem el cop de la nostra vida amb un botí ple de cedés i llibres descatalogats. Prenem l'aire i tres glops de bourbon al Juliette Café. I ara em deixes.

"...només era una part de tu. I és veritat, deu ser per això que la trobes a faltar..."




diumenge, 14 de novembre de 2010

Coney Island


Finalment hem aconseguit allò que H.G.Wells havia somiat fa tant de temps. Ha sigut pujar al bound F train i en poc menys d'una hora hem fet un viatge en l'espai i també en el temps.
I sense moure'ns de lloc.

diumenge, 7 de novembre de 2010

Momofuku


El senyor Ando va tenir la idea de fer una sopa  instantània de fideus després de l'escassetat proporcionada per la Segona Guerra Mundial. Noodles. El menjar es barreja amb art, sentiment i color gràcies a David Chang. Porkbun.
No se'n parli més, que se'm fa la boca aigua.

dilluns, 1 de novembre de 2010

Bike Messenger


En cada viatge em jugaré la vida esquivant algun cotxe. Tinc el temps just. Treball o llibertat? Aquell turista passeja tot mirant un gratacel. Cop de volant. Fa vent i l'aprofito. Què fa aquell taxi? No hi ha cap baixada pronunciada però agafaré una drecera. Actitud vital.
Tingui, aqui té el seu paquet.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Saxophone


Em guanyava millor la vida quan em dedicava a tocar el piano a les pelis mudes.

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Flashmob


En Mark i la Grace es retrobaran definitivament. Foto. Hi ha algú esperant la pobra Lily que arriba cansada, deprimida i trista.  Maletes. Aquest viatge serà l'inici de quelcom més que amistat entre el Paul i el Nicol. Lluna i mel. Karl despatxa bitllets ignorant adéus definitius. Un minut de video. Lee Stringer dorm al costat de la tercera via. Homeless. Massa dies treballant a l'altra punta del país. Sweet home. Al petit Arthur li fa pessigolles la panxa. First time.


dilluns, 11 d’octubre de 2010

Five to seven


El temps se'ns tira al damunt i costa molt recordar tot allò que encara no ha passat.

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Veselka


 Jo et convido a fer un mos. Passem per la perruqueria i per la botiga de roba d'una col·lega. Esperarem la pluja i el sol. I t'ensenyaré a ballar sota l'arc de sant Martí. A canvi tu m'explicaràs de qui o què fuges. Entesos.

diumenge, 26 de setembre de 2010

It's all I can do


Aquests dòlars són, ara mateix, tot el que tinc.
Siusplau porti'm allà on els carrers no tenen nom.


dimarts, 21 de setembre de 2010

Dilemma


De vegades un se sent atrapat i no troba escapatòria possible. Aleshores té tres opcions. Quedar-se quiet sense fer res. Acudir a les Nacions Unides. O demanar un taxi.

dijous, 16 de setembre de 2010

Riverside Park


Ara que estem a les portes de la tardor i que les sensacions de l'estiu ens comencen a semblar un xic llunyanes me'n recordo d'aquesta imatge del mes d'agost. Era un dia de xafogor i de calor. Molta calor. I  en aquesta font els nens i nenes no paraven de jugar i remullar-se. Idees simples i resultats magnífics.

dissabte, 11 de setembre de 2010

Rooftop


És de nit, però no tinc por de la foscor.

dilluns, 6 de setembre de 2010

Laundry


Fa ja uns quants anys que vaig veure la peli d'Isabel Coixet Cosas que nunca te dije, i  i des d'aquell moment en el meu ideari pel.liculer les escenes que tenen com a teló de fons les laundries ocupen un dels llocs més alts.
M'encanta pensar en el munt d'històries que comencen, continuen o acaben en tan pocs metres quadrats. El temps sembla aturar-se del tot i mentre alguns aprofiten llegir un llibre, d'altres queden com hipnotitzats mentre es renten les seves misèries.

dimecres, 1 de setembre de 2010

The pod



Poca estona després d'arribar a Gotham es trobava dreta a la recepció de l'hotel. Uns pisos més amunt hi ha el seu cau. I a fora tot un món per decobrir. O redescobrir.

divendres, 13 d’agost de 2010

Marc & Max


No puc parar de mirar l'Arlet. L'he desitjat sempre. Però aquest Max va ser més espabilitat. Es va llençar a la piscina i es va endur el primer premi.

Quins ulls que té el Marc. Sempre he pensat que hauria passat si m'hagués demanat de sortir aquella festa major. Estava boja per ell. Que té la Maria que no tingui jo?

dissabte, 7 d’agost de 2010

Future needs a big kiss


Mala tela al teler. Òxids. Tonalitats que es perden entre el groc i un marró no-se-qué. Restauració. Perdre l'alè amb el darrer suspir. Deixa't de sicoterams i fes-me un petó.
Que si. Que no. 

diumenge, 1 d’agost de 2010

Straphanger's song


La inspiració del compositor arriba al lloc menys esperat. Per a la resta de viatgers és una sort. Mentre el metro va fent sotracs i tu fas equilibris damunt la barra se sent de fons una cançoneta (que es va repetint una, deu, mil vegades) en forma de rima.
Així neixen els grans èxits.

dilluns, 26 de juliol de 2010

Down by law


És aconsellable buscar la llum sense mirar enlaire perquè podria caure'ns a sobre
el pes de la consciència. O alguna cosa pitjor.
Potser encara hi hagi esperança per a tu.

(endavant ses atxes)

dimecres, 21 de juliol de 2010

Best wishes




"Abans que s'acabi el dia, què t'agradaria que passés?”

dissabte, 17 de juliol de 2010

Canvi de destí




Fent i desfent maletes. Cels blaus que porten a noves destinacions. Canvis i més canvis. De nom, de format. L'essència continua sent la mateixa.

(deixo de matar monstres i començo el viatge a nattahnam)

Road to hell


Inició un camino que llevaba, inevitablemente, hacía el más cálido de los infiernos.

"Sigue adando valiente (si oyes gemidos, gritos u otros aspavientos no te gires: algún orco anda al acecho...)"

dijous, 1 de juliol de 2010

Rain


¿Te acuerdas de cuándo jugábamos a abrazarnos y pasear bajo la intensa llúvia?

(...estoy mojada...)

divendres, 25 de juny de 2010

Naked


Lo había probado casi todo y ya no sabía que tenía que hacer para llamar la atención.

(lejos de desnudar sus ideas)

dijous, 17 de juny de 2010

Barefoot


Le gustaba mucho quitarse sus deportivas y andar descalza por la fina arena hasta sentir que el mar susurraba entre sus dedos.

dijous, 10 de juny de 2010

Dream with fishes



Ella solía acostarse siempre con la ventana abierta y cerca de la calle.
A menudo la pillaban sin tocar con los pies en el suelo.
Pero almenos estaba soñando.

(peces de colores).

dilluns, 7 de juny de 2010

I feel good


Él lleva un buen rato leyendo al antihéroe Jernigan de David Gates. De repente ella aparece por la puerta. Se sienta en un rincón. Se miran. Él intenta seguir con la lectura. Ella parece atareada con sus fotos vintage. Se miran. En el jukebox suenan Oh No Ono. Se miran. Él se levanta y se dirige a ella: ¿Cómo te sientes?

dilluns, 31 de maig de 2010

Epílogo



Todavía es pronto para hablar de regreso cuándo ni siquiera tengo claro si algún día marché.

(hello)  

dijous, 8 d’abril de 2010

Perhaps


Hoy quiero dar las gracias. A todos y a todas. A los que han pasado por aquí y a los que no. A los que han dejado sus comentarios y me han hecho reír, y también llorar... A los que han pensado que dejarian algún comentario, pero al final no. A los que me han dado premios. A los que me han insultado. A los que me han inspirado. A los que me han seguido y a los que me han dejado de seguir.

(Me voy de paseo, paseando. Y no se cuándo volveré, ni si volveré...)

diumenge, 28 de març de 2010

Proverbio


"Ser feliz por nada es fantástico"

(Musa-K)

diumenge, 21 de març de 2010

La costa


Haurà de presentar-se tot sol. A les 23:54 exactament. Ni un minut més, ni un minut menys. Amb una bossa d'esport plena de bitllets de 100, 200 i 500 amb la numeració no correlativa fins a 3 milions. Trucarà dues vegades al timbre del tercer segona i haurà de deixar el botí just al primer esglaó de l'escala. Sense trucs. I res d'avisar a la policia.

(hi ha massa coses en joc)

dissabte, 13 de març de 2010

Síndrome de Estocolmo


Un paseo solitario por la ciudad con ademanes de ser olímpica. Día de fiesta forzada, hoy no trabajo.
 Sofá con olor a pu-erh y a madalenas recién horneadas. Los niños imaginan monstruos y dan vida a muñecos con zanahorias por nariz. Y los que ya no lo son tanto se lanzan bolas y juegan al baby-boom aprovechando que no hay luz.


(Y la primavera que no llega, no llega, no llega...)

diumenge, 7 de març de 2010

Efecto dominó


Y llega ese momento en que mostrarnos tal y cómo somos es cuestión de vida o muerte.

(O todo o nada.)

diumenge, 28 de febrer de 2010

Stones


Los hay que por ser diplomáticos acceden a dar muchas y variadas explicaciones. Dan volteretas mortales en norias oxidadas y en desuso desde hace ya mucho tiempo. Otros piensan que las cosas son cómo son. Y a quién no le guste, dos piedras. O tres.

diumenge, 21 de febrer de 2010

Blasfemia


"Nos pueden quitar la voz, pero siempre tendremos las palabras."

(y tenemos tantas cosas por decir...)

diumenge, 14 de febrer de 2010

Winter


Me gusta sentarme en un banco del parque y perderme en el anonimato observando a la gente. Unos lanzan pelotas y batean con todas sus fuerzas hacia inalcanzables horizontes. Otros leen libros que a menudo esperan no terminar para librarse de los incómodos duelos. Tomo notas mientras el tiempo emprende una carrera desigual en pos de una primavera que no quiere asomar.

(dos paseando bajo en intenso frío se miran y se besan)

diumenge, 7 de febrer de 2010

Colgadas


-Te has fijado en esa? Está más colgada que una pinza.
-Pues yo podria pasarme así tardes enteras...
-Hablais de mi? Creo que en fondo hay mucha envidia.

diumenge, 31 de gener de 2010

Cables


Hay distintas clases de personalidades. La mía es complicada. A menudo, lo siento, se me cruzan los cables.

diumenge, 24 de gener de 2010

Flashforward



Yo, que nunca he salido del pueblo, viajando por el mundo. Codeándome con grandes estrellas cómo la Estatua de la Libertad, el Big Ben o la parisina Tour Eiffel. Que me llamen pueblerina.

dilluns, 18 de gener de 2010

Giralda



Eres más mediática que yo. Te llevas reportajes y portadas de revista. Todo aquel que te visita queda atrapado por tu belleza. Pero no me subestimes por mi tamaño, aspecto o sencillez. Soy luz.

diumenge, 10 de gener de 2010

Lost



-Uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez, once, doce, trece, catorce, quince, dieciseis,  diecisiete, dieciocho, diecinueve... y viente! Os voy a encontrar. Dónde quiera que esteis.
 -De ilusión también se vive. No pienso moverme de aquí y llevo provisiones para poder sobrevivir una larga temporada. Y no estoy ni perdido ni en paradero desconocido.

diumenge, 3 de gener de 2010

Acordes y desacuerdos




Tienes una enagenación mental transitoria y la consecuencia es que te olvidas de mi cumpleaños feliz, cumpleaños feliz. Una vez te das cuenta abres la caja de pandora y allí encuentras la inspiración divina que te lleva a componer esta deliciosa canción para mi.

(mi amor me lanza como una pelota de goma)