dissabte, 7 d’agost de 2010

Future needs a big kiss


Mala tela al teler. Òxids. Tonalitats que es perden entre el groc i un marró no-se-qué. Restauració. Perdre l'alè amb el darrer suspir. Deixa't de sicoterams i fes-me un petó.
Que si. Que no. 

6 comentaris:

maria ha dit...

Per llançar-s'hi de cap.Fes el petó i deixa't d'històries^^.Restaura aquesta cadira que amb aquestes formes que té seria lleig llençar una coseta tan bonica.

flauteta ha dit...

Hola la!

Bellota ha dit...

Pues no estaría nada mal que se pudiese restaurar el presente para entrar con buen pie al futuro.

flauteta ha dit...

M'agrada el ser pràctic, directe, concís. Les "coses" que importen...
Jo vull una cadira així per tenir-la a la terrassa i contemplar les flors.

Hola la! Ona na!

Orologiaio ha dit...

Formas, colores... donde menos te lo esperas!
Me encanta :)

Nuki Nuk ha dit...

Genial la foto, cómo muestra el paso del tiempo...interesnate