dilluns, 11 d’octubre de 2010

Five to seven


El temps se'ns tira al damunt i costa molt recordar tot allò que encara no ha passat.

14 comentaris:

Luis Gomez ha dit...

Cool! Very nice shot.

enrojecerse ha dit...

Doncs res.
Espera a que passi.

maria ha dit...

Val més aprofitar-lo...

Deric ha dit...

val més fixar-lo bé a la memòria per no oblidar-ho mai.

Lastienditas ha dit...

No m´importaria que el temps anàs cap enrera avui...Així demà encara tendria festa!

MâKtü[b] ha dit...

En Halloween tengo costumbre de conceder un baile a todo aquel que me lo pida y vaya disfrazado, no se, supongo que será por ser noche de brujas...

Así que si te encuentro, danzaré sobre tus pies...

pdt: voy a tener que aprender catalan, mientras tanto, disfrutaré con tus fotos ^^

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Als verbs recordar i imaginar els separa una línia finíssima

mirambella ha dit...

Uf, quanta raó tens, i a vegades costa molt no recordar el que sí ja ha passat i no es pot recular. Petons Cesc, i moltes gràcies per seguir-me.

Rayu, para los amigos ;) ha dit...

a mi me agobia pensar todo lo que me queda por vivir en tan poco tiempo...

Anna ha dit...

l'avui és gris i les hores passen lentes. el minuter del rellotge, penjat a la paret, sembla adormir-se. mira amb superioritat des d'allà dalt i relenteix el seu ritme.

Cleo ha dit...

Els Temps a la fí, ho és tot. Sempre pendents d'ell.

Malos ratos y manías ha dit...

i encara i tot mai no s'obliden del tot... :)

B.B.B ha dit...

Una bonita imagen, me gusta la composición.

Saludos

melocoton ha dit...

me encanta!
greetings from Barcelona.

http://kammyjey.blogspot.com/