diumenge, 21 de novembre de 2010

Williamsburg white dots


Aquesta ciutat em fa la traveta per segona vegada. Em sento com aquell qui busca corbates estampades en una fruiteria de barri de sostres baixos. Miro aquell mirall esquerdat i veig el reflex d'un progrés que dóna l'esquena al riu i a les il·lusions. Donem el cop de la nostra vida amb un botí ple de cedés i llibres descatalogats. Prenem l'aire i tres glops de bourbon al Juliette Café. I ara em deixes.

"...només era una part de tu. I és veritat, deu ser per això que la trobes a faltar..."




12 comentaris:

Luis Gomez ha dit...

Love this image! Really nice.

maria ha dit...

De vegades els teus posts em resulten un misteri...

carme ha dit...

text de fred i hivern i imatge d'estiu. però potser van de la mà, de fet. i els mishima ho acaben d'explicar tot.

enrojecerse ha dit...

És preciós aquest escrit. M'ha encantat.

Randy ha dit...

Beautiful shot!

MâKtü[b] ha dit...

És com un trencaclosques incomplet. Falta una peça ...

pdt: Me he buscado un traductor! ^^

Orologiaio ha dit...

Tengo que retomar mis clases autodidactas de catalán a la voz de YA. Me encanta. Jo.

MâKtü[b] ha dit...

No soy alquimista, y lo del català es gracias a un traductor online xD

Y de puzzles no te hablo, porque soy un desastre y antes de empezarlos pierdo casi todas las piezas xD

mirambella ha dit...

Jo a vegades tampoc et pillo, però de veritat que em deixes pensant.
Petons

Deric ha dit...

hi ha ciutats que no ens enganxen per molt que les visitem

òscar ha dit...

Quan et surten texts com aquest, envejo (cotxinament) el teu talent.

Quan et surten texts com aquest, penso que és una sort que hi hagin poetes que no ho semblen.

Alexandra Buxens ha dit...

m'agraden els colors d'aquesta imatge...i la composició encara més! és genial