Per això ella, que també l'estimava, no volia entrar al parc que li portava records d'un altre parc molt llunyà, de l'altre costat de l'Atlàntic, del Central Parc. I caminava amb l'única companyia del seu gos a tocar de la tanca que la separava del seu passat i de la qual no gosava, encara, separar-se.
9 comentaris:
Es lo que le pasa a las personas invisibles que nunca se van, solo desaparecen...
¿Es ella? Enamorado del momento sin gloria pero que podría retratar bien un feliz domingo por la tarde o por la mañana.
Saludos.
Muy neyorquina la foto, pasará desapercibida pero el café que no falte.
Potser necessita temps...qui sap.
I si és així, estaria ell disposat a esperar-la?
Una besada
Fes-la escollir^-^.
very nice, i like the tone and tilt
Per això ella, que també l'estimava, no volia entrar al parc que li portava records d'un altre parc molt llunyà, de l'altre costat de l'Atlàntic, del Central Parc. I caminava amb l'única companyia del seu gos a tocar de la tanca que la separava del seu passat i de la qual no gosava, encara, separar-se.
De hecho, sucedió en algún lugar de Manhattan...
elegir siempre es renunciar
Publica un comentari